Etiquetes

, , , , , , ,

Viles: Capmany-Espolla-Rabós. Recorregut: 13 km.

Partim del municipi de Capmany (15 km. al nord de Figueres). Capmany pertany a aquelles viles que encara recorden un passat medieval. El seu recinte fortificat (situat a l’entrada del poble) estava sota els Campany, nom de la família que ostentaria el títol de baró fins la seva extinció i qui foren un dels més poderosos i fidels vassalls del comte d’Empúries. Pocs estudis citen l’època moderna del lloc, si bé està més estudiat el conflicte arran de la invasió napoleònica i la greu crisi que, com gran part de les vinyes de la zona, portaria la fil·loxera a la segona meitat del s.XIX. Capmany guarda encara traces en la memòria de l’exili republicà arran de la Guerra Civil espanyola, aspectes que ara es recuperen gràcies als projectes del Memorial Democràtic.

Capmany, pel nouvingut, es presenta avui com una bella vila residencial, amb restaurants i cases rurals de cuina tradicional, plat generós i preu assequible. Enfilant el camí fora muralla cap al nord, a pocs metres, trobem l’ermita que guarda el pas cap als estanys de la Jonquera (espai que tractarem en una altra ocasió amb més detall). Abans d’arribar-hi però, trobem ja diversos cellers que recullen un dels productes típics de l’Empordà: vi jove i garnatxa. Ens agradin o no, la visita al celler és més que recomanable ja que el més antic data una cava del s.XV. Neta i tranqui-la, la vila Capmany pot ser l’inici o final del nostre recorregut ja que els seus serveis satisfan a un públic amb clara vocació rural.

Sortint de Capmany i tornant a la carretera GI-602, trobem just a l’entrada al poble el camí cap al barri de La Vall. Aquest petit nucli, situat a pocs metres de Capmany, paga el fet de desviar-se: vora un bucòlic rec trobem un grup de masos i cases on poder trobar repòs a peu del camí i un regal per a la vista. Ara bé, aquí no hi espereu trobar-hi ni bar, ni restaurant o botiga ja que únicament és un barri “dormitori”.

Retornant a la GI-602, camí cap a Espolla, podrem veure els camps que nodreixen de vi les barriques i cellers de la zona, intercalant-se amb cultius cerealístics més o menys tradicionals. Deixant enrere el municipi de St. Climent de Sescebes, arribem a Espolla. Vila reformada, Espolla compta amb una de les cooperatives vinícoles més importants i de més llarga tradició, amb vins blancs, rosats, … i per descomptat garnatxa i moscatell; però també oli produït amb la collita de les Alberes. Envoltada de vinyes i oliveres, Espolla brinda l’encant d’un poble petit: pocs serveis però fraternals, un paisatge vinícola i d’olivera recuperat i un passeig tranquil pels carrers i carrerons… tot entorn el principal motor econòmic: la cooperativa, l’enoturisme i l’oli.  És significatiu que, el primer diumenge després St. Sebastià es celebri la fira de l’oli i l’olivera. Però Espolla té també la seva història, testimoniada amb les restes del seu castell medieval del s.XII (ara repartit entre diverses cases) i, com altres espai de l’Albera, compta amb un conjunt megalític de diferents dòlmens, avui reclam turístic encara per potenciar.

Finalment, Rabós.  Dels tres és el més petit i menys poblat. Fundat pel monestir de Colera, el poble es situa en un terreny abrupte, cobert de alzines sureres i pedra seca. La seva església, romànica i  fortificada, recorda els perills del passat medieval. Avui s’ha condicionat com a un excel·lent mirador. Carrers tortuosos i estrets priven del pas amb cotxe, però paga la pena pujar fins el citat mirador, des d’on es poden veure el pas de Banyuls i el Torn, així com els recs propers de l’Orlina i el de St. Quirze. Aturat en el temps on es podia viure de l’agricultura de secà, Rabós es veu avui obligat a la vinya o la despoblació.

A destacar:

– Gran disponibilitat de pàrquing gratuït.

– Bona senyalització de les vies i municipis.

– Fàcil accés en moto, bici o cotxe.

– Existència de vies secundàries per fer en bicicleta.

– Restaurants i cases rurals ofereixen menjars amb productes tradicionals i del país.

– Pàgines web dels cellers i cooperatives de la zona.

A millorar:

– Nul·la connexió entre els espais més enllà del paisatge i els cultius.

– Oferta apta per a un públic rural o familiar, descuidant se els sectors més joves. Aquests últim es veuen limitats a la tradicional festa del poble (i com a molt, ja que a aquestes sovint hi ha música per a un públic major de 45 anys) o al fútbol regional.

– Manca de zones de picnic; i on hi són, es troben en mal estat o prop de zones poc agradables (prop de la carretera o massa exposades).

– Lavabos públics, gelateries, botigues amb productes bàsics… són punts que, per la manca d’habitants o visitants poden semblar poc viables, però si els municipis actuessin en xarxa i apostessin pel paisatge i el seu patrimoni comú, serien més fàcilment projectats a un públic més ampli i més atractiu econòmicament… inclòs pels joves.

Paleta de colors

Anuncis