Etiquetes

, , , , , ,

  Si agaféssim el cotxe i volguéssim anar a Cotlliure (França, a 30 km al sud-est de Perpinyà), el conductor es sorprendria de la facilitat amb que s’hi arriba i amb la que es pot aparcar. Poc just seria començar i comparar les terres gironines amb Cotlliure. Malgrat el fort sentit de pertinença a un passat comú que pugui haver, aquí assenyalarem només aquells detalls aplicables a altres contextos, sense entrar en més polèmiques.  

  Tornant al nostre conductor, Cotlliure compta amb vies ràpides d’accés, abundants i clares senyalitzacions i multitud de pàrquing que, depenen del que estem disposats a caminar, serà o no gratuït. Si descrivíssim el lloc com una vil·la de cares al mar, fortificada i amb platges de sorres grisoses poca justícia faríem al Cotlliure d’avui, ni al seu entorn ni al seu joc de colors. Des del mar o des de la platja, el seu urbanisme s’integra al paisatge. Des del castell als baluards perifèrics, des de les platges fins als barris residencials; formen un conjunt coherent i atractiu a la vista i la carter, amb preus molt similars al de qualsevol lloc de la Costa Brava… i sobretot un espai fet a escala humana. Similar en aquest últim punt a Cadaqués, aviat però trobem diferències evidents (façanes acolorides amb colors càlids i ben pintades) sota el comú paisatge d’una costa abrupte i les vinyes de fons. Vins joves,  garnatxes i pintors a cada carrer són la imatge típica i on s’ofereix als visitants la possibilitat d’endur-se així un bocí del lloc.

  Però parlar de Cotlliure es parlar de la tomba de Machado, però també del gran castell reial. D’origen medieval, avui resta com una de les grans fortaleses del s.XVII, obra de Vauban. Fet amb pedra de la zona, el complex s’arriba a camuflar entre les muntanyes, les quals alhora compten amb baluards que protegien i encerclaven la vil·la. Recomanem la seva visita (4€) doncs ni que fos únicament com a bon mirador, val la pena entrar-hi. Buit de mobles i armes però ple d’exposicions d’art; el castell ofereix avui un itinerari clar, senzill però accessible i atractiu des de l’infant a l’acadèmic.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

El contrast arriba amb el bilingüisme tendenciós d’un mercat turístic enfocat pràctica i exclusivament a un públic català. Vil·la estacional, la mort li arriba al acabar l’estiu. Llavors la platja, com les botigues i els cafes; resten deserts i a mercè del turista oportunista o de les festes nacionals del país proper.

A destacar:

– Coherència d’un model urbanístic on s’integra paisatge i vil·la.

– Valor i reconeixement social a la cultura, tant nacional com internacional.

– Bancs, aparadors i espais de picnic conviden al visitant a quedar-se i a gaudir sense preses (inclòs dins del castell).

– Diversitat de negocis i activitats econòmiques, on es combinen sector turístic, vinícola i artístic. Preus competitius i amb valor afegit.

– Accessibilitat, espai de pàrquing i zones de picnic diverses.

–   Ús d’espais públics tradicionalment buits o poc acondicionats (castell o l’esglèsia) per acollir exposicions i tallers culturals.

A millorar:

– Risc d’introduir exposicions poc coherents amb l’espai on s’ubiquen.

– Turisme molt estacional, amb poques polítiques de trencar aquesta tendència.

– Perspectiva d’un públic objectiu pre-configurat o tendenciós, massa enfocat al català i poc atent a les altres nacions o al propi mercat nacional.

Paleta de colors

Anuncis