Etiquetes

, , , , , ,

Sant Martí vell – Madremanya – Pedrinyà (o Santuari Angels)

Recorregut: 12 km.

Hi han camins que guanyen la seva fama pels mals que per ells hi circulen. Un d’aquest camins bé podria ser la ruta que avui proposem, al peu de les Gavarres, coneguda fa pocs segles per bandolers i sometent; per pagesos que anaven a la capital i per lladres de camins.

Des de Celrà-Bordils, el primer poble que trobarem serà el St. Martí  Vell. Aparentment petit, el poble mereix una tranquil·la passejada a peu pels seus carrers estrets i tortuosos. La seva església gòtica recorda un passat ric però ja finit, que conviu amb les activitats que avui s’hi practiquen: equitació, ciclisme, turisme rural i restaurants a peu de carretera. Això si, no hi espereu trobar ni botiga ni negoci més enllà d’aquests ja que St. Martí, com els altres municipis que aquí tractarem, viuen (o sobreviuen) com a segones residències d’uns pocs neorurals o d’uns nous afincats adinerats.

Envoltats de bosc i riberes, l’itinerari continua cap a Madremanya. Just abans d’arribar al trencant del camí cap al municipi, a mà dreta trobem la carretera que duu cap al Santuari dels Àngels, visita recomanada si es té temps i ganes ja que allà trobareu serveis de picnic, restaurant, lavabo, botiga i la capella. Tornant a Madremanya, al primer cop d’ull contrasta una perifèria de cases noves amb el cúmul de cases velles que formen el nucli antic. Aquestes cases, algunes d’elles recuperades sota l’estil rústic, són el que resta d’un antiga vil·la medieval tancada i emmurallada. Entre els carrers laberíntics el visitant atent sabrà trobar-hi diverses voltes de pedra, portals medievals i d’època Moderna, pedra sorrenca i restes d’arquitectura rural de temps més recents.

Vorejant Madremanya, s’arriba a un camí, estret però asfaltat, direcció La Pera. Prenent aquesta direcció, a menys d’un kilòmetre de Madremanya, hi ha un encreuament que duu a Pedrinyà i la seva ermita, consagrada a St. Andreu. D’estil romànic, la seva originalitat li bé del seu entorn i de la seva conservació. Envoltada de rosers, arbres, flors i un petit i bucòlic hort; Pedrinyà és un exemple de com una ermita pot esdevenir un lloc ple de color o ser la font d’inspiració d’un impressionista. Aquest jardí i hort troba el seu origen en el propietari de la finca annexa qui, a canvi de gaudir-ne de la vista i de la terra; garanteix l’accessibilitat, cuidant-se de la vigilància i de la conservació del lloc (de la seva pròpia butxaca). És doncs un model de conservació del patrimoni que s’assoleix, si bé no per l’Estat, per mitjans de reciprocitat entre particulars.

A destacar:

– Ruta practicable en cotxe, bici, a peu o a cavall.

– Diversitat de restaurants i cases rurals a la mateixa zona.

– Bona accessibilitat i indicacions clares.

– Coherència entre el paisatge i el patrimoni (almenys, d’entrada).

– Conservació del patrimoni per iniciatives locals o particulars.

– Projecció extraregional, si bé de manera indirecta i gracies als negocis de la zona, els veïns neorurals i el boca-orella.

– Existència de plaques informatives per interpretar el patrimoni i la zona.

A millorar:

– Absència de punts d’informació més enllà dels cartells o mapes.

– Vil·les en alt grau de degradació o en estat ruïnós.

– Alt grau d’abandó dels espais forestals, amb un elevat risc d’incendi.

– Manca d’una ocupació estable de població per implantar negocis bàsics (fleca, carnisseria, …) o espais cívics o socials. Per contra, s’ha disparat l’especulació sobre béns immobles.

– Manca de negocis d’estiu o de temporada que incentivin la visita del lloc.

– Manca d’activitats culturals més enllà de les visites al Patrimoni de la zona.

Paleta de colors:

Anuncis