Etiquetes

, , , ,

Vilafrance-de-Conflent (Languedoc-Roussillon)

Al peu del Canigó, molt a prop de Prades, hi ha una vila tancada entre les seves muralles i mai n’ha gosat sortir-ne. Entre baluards, enormes murs de pedra i forats de canons hi ha Vilafranche-de-Conflent o Vilafranca, avui obra referent de les fortificacions Vauban. La vila, d’origen medieval, bé podria ser l’escenari escollit per a qualsevol director de cinema d’època: una fortificació i un traçat de carrers inalterats, cases d’arquitectura similar, les tavernes i botiges. La vila, de lluny i de prop, és una porta a un altre temps… i així s’ha volgut mantenir i reproduir amb la decoració dels locals, els panells o l’enllumenat públic.

Avui Vilafranche-de-Conflent és un bon exemple de l’arquitectura militar del s.XVII. La vila emmurallada i a recés del riu, es troba al peu de la vall (i pas fronterer obligat) entre les llavors enemigues França i Espanya. D’altra banda, hi ha el castell-baluard de Fort Liberia dalt d’un turó proper. Aquest es troba unit per un passadís subterrani que uneix els dos espais, avui principal reclam turístic per la seva excepcionalitat i per la possibilitat de pujar-hi a través d’aquest túnel. A dia d’avui però el castell resta tant intacte com buit de contingut: una representació a la sala de les dames i una cantina-botiga-recepció. Si busquem algun tipus d’activitat cultural caldrà tornar a la vila, on hi ha diversos punts d’informació i s’organitzen visites guiades per la zona, muntanyisme, espeleologia i un petit museu sobre la història del lloc.

Vist això, l’efecte que rep el visitant és un conjunt urbà coherent, sense gaires sortides de to; i sobretot militar, molt militar. La voluntat per perseverar el lloc fins al límit del “tal com era” porta a contradiccions lògiques i econòmiques. D’entrada, és una fortalesa ja en desús i que ha perdut tota funció defensiva. La vila resta així avui a la sort del turisme, principalment aquell que hi passa ocasionalment per la zona ja sigui per creuar la frontera o es dirigeix a Andorra o alguna pista d’esquí. A més, la forta competitivitat cultural i ofertes d’oci de la zona es presenten potser més atractives o familiars que les fredes i fosques muralles o la pròpia grisor d’una vila en la penombra. Cal recordar aquí Cotlliure, que també és conjunt Vauban, però que ha trobat el seu atractiu en els colors vius i pastel, el sol i un turisme ultra fronterer.

Amb tot, Vilafranche guarda l’encant d’una vila mitjana: carrerons i petites places, restaurants amb cuina tradicional, botigues de records, fleques amb forn de llenya, pàrking gratuït,… i tot a recés d’unes muralles que si bé abans paraven trets, avui protegeixen del vent.

Paleta de colors:

Anuncis