Etiquetes

, , , ,

L’entrada d’avui remet a un affaire patrimonial. Vilafant és un poble situat al sud-oest de Figueres que en aquest últims 10 anys s’ha implicat en la cerca del seu passat històric. Com molts municipis, intenta trobar i difondre aquell patrimoni que remet a la seva història o d’aquelles restes que encara són visibles avui. Per aquest motiu, Vilafant va impulsar diverses iniciatives per recuperar i rehabilitar espais  d’Interès Local. Dins d’aquest projecte s’incloïen 2 grans edificis: el mas de Palol Savaldòria i l’anomenada “bòbila d’en Soler”. Situats l’un al costat de l’altre,  aquestes construccions relaten un marc cronològic que va des d’una necròpolis alt medieval fins el s.XX, quan el complex rajoler de la bòbila va deixar de ser operatiu.

Vist això, l’Ajuntament va apostar per fer un centre cultural i turístic entorn aquests espais. Es van planificar diverses campanyes d’excavacions (algunes ja iniciades i que han donat a conèixer la necròpolis) i una reforma i rehabilitació progressiva dels edificis ja que es troben en risc de ruïna. El projecte es va difondre a través dels diaris de la zona i va rebre el suport i vist-i-plau dels veïns. En plena crisis, l’Ajuntament i el municipi va fer l’esforç de retallar pressupostos en festes locals, pavimentació i asfaltat de vies per tal de dedicar una partida important al projecte cultural. El 2008 la bòvila es declarà BCIL (Bé Cultural d’Interès Local), tot i que continuava essent de titularitat privada.

El 2009 la situació però es va torcí. Just al costat del conjunt patrimonial s’iniciaven les obres de dues vies ferroviàries: el TGV i la via d’amplada internacional. L’Ajuntament, veient-se-les venir i sabent que tota lluita contra el projecte ferroviari seria en va, va demanar suport en la protecció més immediata del conjunt. El mateix any es rep la visita del Director del Museu de la Ciència de Barcelona, qui va prometre un informe per garantir una major seguretat del conjunt. El director però va demostrar la seva gran (in)competència en patrimoni i mai va considerar oportú enviar el document requerit. Paral·lelament, s’aprofundeix en els estudis històrics i arqueològics: un treball de màster sobre la bòbila i diversos articles recalquen un passat rajoler de notable relleu. Però amb les retallades i traves legals s’atura el projecte.

Desprotegit el conjunt i deixat a la sort de la tramuntana i les obres del TGV, va passar el que havia de passar: l’ensorrament de part de la xemeneia de la bòbila, xemeneia que a més era icònica del municipi. El conjunt es troba avui en un equilibri ruïnós, esperant la seva fi vora les vies i sotracs del TGV. L’Ajuntament amb prou feines rep subvencionament i tot estudi sobre el patrimoni s’ha abandonat al fons d’una llibreria. Vilafant continua essent recordada i coneguda per aquest conjunt. Avui però el municipi, enlloc de tenir un complex turístic i patrimonial, compta amb un macabre monument a la miserable gestió cultural del país.

 

 

 

 

 

 

 

 

Sisplau, no maltracteu més el patrimoni. Renoveu càrrecs i busqueu gent competent, no contactes deslleials. Del contrari, aquest país restarà entre velles ruïnes, però mai entre patrimoni.

Anuncis