Etiquetes

, , , , ,

monestir

Si el passat dilluns us parlàvem de les excel·lències de les Coves de L’Espluga, avui afegim el seu màxim oposat. Si algun dia us proposeu visitar-lo, bon servei us farà llegir aquesta entrada. Recentment vaig anar-hi per primer cop i us explicaré les impressions i fets que em succeïren.

El monestir és fàcilment localitzable ja que trobem indicacions clares als municipis més propers al lloc. Bona carretera, un paisatge de vinyes enmig d’una plana interior, gran disponibilitat de pàrquing gratuït just davant del monestir… La visita prometia mentre contemplava l’exterior del magne conjunt. Creuada la primera porta del que fora la darrera muralla, una gran avinguda ens ofereix una perspectiva de la plaça interior. Aquí s’hi troba la Oficina de turisme, d’horari bastant limitat (marge d’obertura inferior al d’accés al monestir) i serveis mínims. Creuant la segona porta interior, just sota les pollegueres, hi ha la botiga de records. Al entrar-hi, vaig veure la dependenta intentant entendre’s amb una parella de francesos amb allò típic de “si no t’entenen, crida’ls-hi més fort”. La falta de respecte ens va rebotar a nosaltres, amb un monosíl·lab :“4€”. Res més.

poblet

Un cop pagat, ens vam dirigir a l’entrada del monestir situada sota les torres gòtiques. Aquí però ens vam trobar un pati interior tancat amb clau per tots costats, amb una porta entreoberta que donava a una habitació. Vaig decidir acostar-m’hi i preguntar a una dona que estava xerrant amb un col·lega seu is disposaven d’algun tipus de guia o informació per accedir al castell. La resposta de la dona: “heu d’anar a l’oficina de turisme!”i ens van fer fora. Un vigilant se’ns va acostar amenaçador i vam tornar a la botiga ja que no sabíem que dimonis havíem pagat. La dependenta (la de educació dubtosa)ens diu en el seu to habitual que allò és una visita guiada obligada i que tornem al pati interior que començarà la visita aviat. No enteníem res. Hi tornem i trobem un grup de gent entrant per una porta: aquella parella de la habitació eren els guies.

font

Ens expliquen que podem fer fotos però res de fer soroll ja que el monestir continua actiu (després de que el 1940 fos “re-comprat” per l’Església i ocupat de nou per monjos). La dona ens oferí així una minsa visita de menys de 45 minuts, corrents pràcticament d’un lloc a un altre, amb un 3 frases com a molt per espai. L’impactant és que la visita a les tombes reial (profanades fa dècades arran de abandó del monestir produït per de la desamortització de Mendizábal) ha de ser en silenci sepulcral – mai millor dit-. No es poden fer preguntes i l’única explicació referent va ser “aquí i trobareu alguns reis de la Corona d’Aragó”. Res més. No hi ha cap tipus d’indicació, ni cartell ni plànol que expliqui quina tomba correspon a qui. Si a la desinformació total li sumem que el grup de visitants està sempre recelosament acompanyat de guardes de seguretat, que no compleix cap norma d’accés a minusvàlids i que no es permet cap tipus de pregunta ni conversa… El resultat és un desastre immens de l’organització patrimonial. Per si no fos prou, avisem que els restauradors que visitin el lloc podrien acabar traient-se els ulls al veure que la “restauració” del conjunt no segueix ni de lluny les convencions de la Carta d’Atenes: afegits atzarosos, eliminació de parets, retocs i construccions que volen passar per originals…

tombes

Poblet, la gran mentida del patrimoni català, la gran vergonya. Restà més autèntic en els anys del seu abandó. Creieu-me, si el visiteu acabareu fent com jo: tornant a casa molt ofuscat, traït, veient que el que surt a la wikipedia supera de lluny l’experiència de visitar el lloc.

Al tornar a casa, vaig trencar el tiquet de l’entrada i vaig rentar-me les mans. Poblet no mereix ni  els 4€ de l’entrada reduïda tal i com s’ha organitzat i gestionat.

Advertisements