Etiquetes

, , , , ,

ilustracindegustavedori

“Llavors ella em reconegué i em semblà divina, més propicia, més docta, més prudent, més diserta, més humana, més bondadosa, més capaç de conduir-nos que cap altra de les que hi havia amb ella. Després de agrair humildement a la reina el seu obsequi anàrem fins a la nostra nau acompanyats per set joves llanternes histriòniques, quan ja lluïa la clara Diana.”

Rabelais iniciava així un dels darrers viatges de Pantagruel i que el portarien a l’oràcul de la Divina Ampolla, a través de les meravelles del palau de la sacerdotessa Babuc. I molt a plogut des de llavores. D’aquella “cultura popular” avui només en resten vells vestigis, alguna peça de museu i moltes tesis i conclusions més o menys encertades. El carnaval d’avui ja no és el del món de Rabelais, ni tan sols restà en vida el gran carnaval de Venècia dels temps de Giacomo Casanova, que si bé era de “saló”, solia allargar-se fins a 6 mesos.

En plenes dates de carnaval, regions i municipis han elaborat programes i activitats per a tot aquelles persones que vulguin sumar-se a la disbauxa: rues, balls, concursos de disfresses, tallers de màscares,… Després de recorre i visitar diversos llocs de Catalunya, aquest any tocava el celebèrrim carnaval de Sitges. Conegut pel seu llibertinatge, ofereix rues, timbals i trompetistes que toquen hora escassa pels carrers… tot això acompanyat en tot moment d’un cordó policial antidisturbis, armats i amb mirada nerviosa. A Sitges, com a la majoria de municipis, la il·lusió del carnaval queda contrastada amb la realitat dels carrers: poca participació, moltes fotos i sobretot, alcohol i més alcohol fins fer d’aquest dia un cap de setmana qualsevol.

sitgespanoramica

No volem pecar de nostàlgics ni idealitzar el passat del carnaval, però no és pot negar que aquesta celebració ha experimentat un procés de homogeneïtzació, com totes les altres festivitats, si bé amb l’excepcionalitat de la disfressa. I això es deu en part a un fracàs d’ofertes alternatives. I és aquí on la cultura hauria de ser-hi present i atractiva… i no sumar-se un altre fracàs. On són els museus que obren fins a la matinada? I els focs d’artifici? I els tallers que van més enllà de les manualitats per a nens? Per què no fer els dies de carnaval un programa com els que es preparen per a la nit dels museus i incloure’l al programa municipal? Concursos de retòrica improvisada, xerrades sobre l’origen i evolució del carnaval, balls de saló amb màscara,… i un sens fi d’idees obertes a tothom i que no impliquen necessàriament un cost econòmic , a més de tenir la seva gràcia. Tanmateix, altres iniciatives interessants serien fires i mercats de disfresses i màscares. I és que, qui no ha tingut dificultat a l’hora d’escollir la seva disfressa i no trobava cap botiga?

venetian1

En resum, sense alternatives (i aquí estem tots els sectors implicats), el carnaval continuarà essent sinònim de alcohol+música convencional+ball improvitzat, és a dir, un cap de setmana qualsevol. En el fons, ja ho profetitzava cruament Rabelais:

“El bon Pantagurel i la seva docta companyia no van fer un viatge tan llarg per desxifrar un enigma que, després de tot, només interessa a Panurgo. Pantagruel i els seus companys han anat a consultar a la Divina Ampolla sobre la sort de tota la Humanitat, i l’oracle els ha contestat TRINCA, és a dir: beveu de la font del coneixement. Conèixer per estimar és el secret de la vida. Fugiu als hipòcrites, als ignorants, als malèvols i traïdors, lliureu-vos dels terrers infundats, estudieu l’Home i l’Univers, coneixeu les lleis del món físic i moral per sotmetre-us a elles i només a elles, beveu, beveu la Ciència ; beveu la Veritat, beveu l’Amor.”

Anuncis